miércoles, 30 de diciembre de 2009
La soletat
Em resulta difícil parlar-ne d' aquest tema ja que quan t' has d' enfrontar al patiment i a la incomprensió dels altres quan pateixes un estat de malatia mental et sents aïllat i diferent, però el més important és com un accepta la seva malaltia i el que és capaç de fer per sentir-se millor. Tant de bo que això s' aconseguís sempre.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M' agradaria fer un record a totes les persones que al començar a l' any han patit pèrdues d' éssers estimats i no sabem què podem fer per intentar consolar-les .Ànims¡¡¡¡
ResponderEliminarLes persones amb malaltia mental no es senten pas soles amb iniciatives com la vostra ; seguiu lluitant i no desepereu en el vostre intent .
ResponderEliminarTens raó , però tenir una malatia mental és per desgracia senyal de bogeria i de rebuig, per exemple a l'hora de demanar una feina, al'hora d'optar a llocs de responsabilitat
ResponderEliminarEncara hi queda molt camí per recòrrer però l' esperança és el darrer que és perd
ResponderEliminar